Durante el transcurso de nuestra vida, pasamos por diferentes cambios, tanto a nivel físico como psicológico, y durante todas esas etapas, por lo general, gozamos de buenas relaciones sociológicas. No obstante, cuando se llega a la etapa de la vejez, la sociedad tiende a "apartarlos" y reducirlos a un segundo plano, ya que no tienen las mismas capacidades que tenían antes y son más propensos a contraer enfermedades.El primer problema es la falta de contacto entre el anciano y su familia, ya que esta no puede atender a sus necesidades por tener que asistir a otros compromisos u obligaciones. Por ello, ocasionalmente la familia los envía a una residencia para la tercera edad. Ellos, sin embargo, rechazan esa posibilidad por los rumores de malos tratos hacia ellos y porque eso significaría el fin de su "libertad" para planificar lo que ellos quieran.
En cuanto a sus gustos, suelen dejar llevarse por lo tradicional, como la música clásica, perfume fuerte y fresco, las películas antiguas, como podrían ser las de vaqueros; escritura más adornada, pero con más faltas de ortografía debido a la escasa preparación académica que recibieron, etc.A su vez, la mayoría se escandaliza por todo aquello que contraste con los gustos tradicionales (como también presentar aversión hacia temas como el sexo y la muerte), por ello, podríamos decir que ellos son los que más han notado el cambio en la sociedad. Esta se olvida de que ellos son la voz de la experiencia y pueden enseñarles mucho más de lo que creen, además, el hecho de dedicarles tiempo nos proporcionaría una gran sabiduría popular que, aunque no vayamos a usar en un futuro, en cambio sí que sirva para visualizar su mundo, sus valores e ideales, ya que se están perdiendo en esta sociedad ávida de tecnología.
Así pues, ¿creéis que la tercera edad es un estado físico o mental?
Hola! Primer, felicitar a Dina i a Patricia per l'exposició! Crec que a tots ens ha encantat i ens ha caigut molt bé la iaia de Dina!
ResponderEliminarJo crec que els iaios són molt importants en la nostra societat, com hauria de ser-ho tot colectiu d'edat o cultural. Jo crec que els iaios són especials. Sí que és veritat que molts d'ells són cascarrabies que creuen que els joves no fem res a la vida, però hi ha d'altres que són super agradables i que et cuiden i et mimen encara que ja t'hajes fet major.
Jo, per desgràcia, ja no tinc cap iaio ni iaia i els trobe a faltar molt. Sempre era agradable parlar amb ells o simplement sentar-te al brasero a vore la tele. Aconselle a tot el món que gaudisca dels seues iaios mentre puga que són la veu de la sabiduria!!
Mar Vidal
Carla Olaso
ResponderEliminarDes de menuda jo sempre m'he criat amb els meus avis perquè els meus pares treballaven. Per a mí, els meus avis de part de mon pare són com els meus segons pares. Abans anava tots els dies a dinar amb els perquè el col·legi estava prop, i ara que estic a la universitat sols puc anar tres dies a la setmana i els trobe a faltar. M'agradaria poder anar com abans, perquè m'ho passe molt bé amb ells i els conte com em va tot i m'aconsellen. Pense que els avis són molt importants per a la nostra vida, sobretot durant l'adolescència, encara que de vegades tenen una altra mentalitat més tancada, però sempre és bo comparar-ho amb la nostra actualitat per conèixer com eren abans les persones.
Carla Olaso
Jo no vaig poder anar a classe el dia d'aquesta presentació però, m'agradaria comentar que no sols és la societat la que separa a la gent major de nosaltres, sino que en molts casos, són ells els que creuen que són una càrrega per als familiars i prefereixen seguir amb el seu ritme fins que ja no tenen més remei.
ResponderEliminarTambé crec, que els majors són una font inmensa de saviesa i que quan per exemple, els avis, ens han contat una historieta de la seua joventut, ens deuriem de sentir uns privilegiats per poder escoltar-los. Sé que la majoria de nosaltres hem pensat que sempre ens contaven el mateix i que fins i tot, se'ns feia pesat. Però qui sap, pot ser és una manera per a ells per a sentir-se joves altra volta i a més, vore'ls tan feliços mentre conten tot el que han viscut, no té preu.
Ana Castellar
La tercera edat és un estat físic, sobre tot. Tinc la sort de tindre encara un avi i dos avies i aprendre cada dia algo nou d'ells. El que més he aprés d'ells, sobre tot de la meua "uela Maria" és que hi ha que perdonar a la gent i ajudar-nos els uns als altres.
ResponderEliminarPel que fa al que es digué de les residencies, que son un bon lloc perque et cuiden els profesionals, és cert quan l'intern no pot servir-se ell mateix. Ara be, ens equivoquem al internar algú que està be mentalment. Pel que he vist jo, una vegada s'interna algú aquest no progressa perque ja no te contacte amb la resta del món, ja sols va cap enrere.
Miriam Grau
Igual que Miriam pense que els avis t'ensenyen moltes coses referents als valors de la vida i conceptes que hui en dia no es prenen molt en compte: perdonar als demés i ajudar-nos. D'altra banda, una cosa que valore molt de m'abuela són els dinars "casseros" que fa, pense que són plats únics que no trobaries en qualsevol lloc.
ResponderEliminarLa tercera edat és sobre tot un estat físic ja que molts d'ells van perdent facultats per moure's. Tanmateix, l'estat mental influeix molt al seu curs de vida, com les malalties degeneratives tan freqüents. Per això, encara que de vegades perdam la paciència, crec que deuriem de proporcionar-los el nostre afecte i sobre tot, escoltar-los.
Alicia Gimeno
La tercera edad es tanto un estado físico como mental. Una persona puede ser joven en lo que a su forma de pensar respecta o a la forma fisica pero eso no quiere decir que una persona pertenezca a la tercera edad o no. Cada persona es de diferente forma de ser y muchas personas aparentan menos edad de la que realmente tienen pero no influye en los años que llevan recorridos.
ResponderEliminarEn mi opinion, hay personas avanzadas en edad que no quieren reconocer que su etapa de juventud ya ha pasado y pertenecen a una etapa más avanzada por lo que quedan atrapadas en una etapa que no les pertenece y a veces esto choca en la sociedad. Pienso que todo el mundo debe aceptar la edad que tiene y sentirse feliz por ello ya que contra más edad, más experiencia.
Pienso que la tercera edad es un tiempo de relajación donde las personas mayores dejan de trabajar y pueden dedicarse más a ellos mismos y a disfrutar de la vida y de sus familias por lo que pienso que pertenecer a la tercera edad no tiene nada de malo; al fin y al cabo todos llegaremos ahí.
Sheila Verdegay López